EUCALIPTUS GLOBULUS

ITINERARI “ ARBRES DELS NENS” -ARBRE N.10

Projecte interdisciplinari: “ Estimar els arbres de Campins”

Nom comú: EUCALIPTUS

Nom científic: EUCALIPTUS GLOBULUS
Nom especial: ARBRE DE LA MARIONA

Dades descriptives Perímetre dels troncs: tots mesurats a 1.30 m del terra Alçaria: 15-16 m Amplada de la capçada: 10 m

Entorn Seguint el nostre itinerari, just al costat del roure de la Teresa F. i davant la pineda de Can Guilla, hi trobem aquest eucaliptus de cinc branques. Un eucaliptus que es fa el seu lloc entre pins, roures i alzines.El terra és ple de la seva escorça però també hi hem recollit fulles i molts dels seus fruits. Mentre preníem les mesures podíem sentir l'olor refrescant que desprèn.

Motiu singularitat Es tracta d'un arbre originari d'Austràlia i que necessita força aigua. Està ramificat per la base perquè el van tallar o es va cremar, i va rebrotar amb moltes tiges . És un arbre de rebrot. El pagès segurament no va deixar créixer totes les tiges que li van brotar, va fer el que es diu aclarida. L'arbre té una biomassa aèria i una biomassa subterrània, quan s'elimina la biomassa aèria perquè l'han tallat o s'ha cremat, actua la biomassa subterrània i sorgeixen troncs de rebrot.

Aspecte i coneixement general És un arbre de creixement ràpid i pot ser molt alt. Es considera una de les espècies més altes del món. El seu tronc és recte cobert d'una escorça platejada, o gris. Les seves flors apareixen soles en les axil·les de les fulles. Quan la flor s'asseca la tapa de la càpsula es desprèn i apareixen els estams blancs o vermells. Les fulles són ovades i lanceolades. Present polimorfisme foliar, és a dir, en el mateix arbres hi trobem fulles amb formes diferents. Té un comportament invasor perquè genera una acidesa al sol que afecta les plantes que l'envolten. La fulla, si la mirem a contrallum, té uns puntets que són les bossetes d’eucaliptol. L’ eucaliptus no vol tenir competidors, quan la fulla cau a terra, aquest eucaliptol és tan antisèptic que va matant els microorganismes que hi ha al seu voltant.

Nota popular No en sabem res, per la zona hi hem vist tres eucaliptus més. Aquest ens ha cridat l'atenció per tenir cinc branques.

Medicina Natural L'eucaliptol es troba en unes boletes que fabrica la fulla. Aquest s'utilitza per alleugerir els símptomes dels refredats ( tos, congestió nasal...). Té propietats expectorants i també es considera eficaç bactericida. Si s'aplica amb una bena, va bé per millorar l'artritis i la rigidesa muscular. Cultura, mitologia i simbologia Els aborígens d'Austràlia el consideren un arbre sagrat. Un dels seus usos sagrats és el didgeridoo,instrument que es fabrica amb branques d'eucaliptus buides per l'acció de les termites. Amb aquest instrument els aborigens reprodueixen els sons dels animals. Simbolicament representa la recuperació de l'equilibri i l'augment de la vitalitat. Associació astrològica: Mercuri

QUERCUS ILEX ILEX

 ITINERARI: “ ARBRES DELS NENS” - ARBRE N. 2

Projecte interdisciplinari : “ Estimar els arbres de Campins ”  

Nom comú: ALZINA

Nom científic: QUERCUS ILEX ILEX

Nom especial: ARBRE DE LA MERCÈ

Dades descriptives Perímetre del tronc: 2,11 m Perímetre de la base: 2, 60 m Alçaria: 10-11 m Amplada de la capçada: 10 m

Entorn Just a l'inici del camí cap a Sant Guillem trobem dues alzines, una en enfront de l'altra com si fossin les dues columnes que marquen l'entrada. Una d'elles mostra tres branques de rebrot i l'altra ha quedat inclinada, segurament perquè va perdre algunes arrels i una branca de rebrot quan es va definir el camí.

Motiu singularitat Són dues alzines força antigues, al voltant dels 300 anys. Hem pres les mides de l'alzina que té el tronc més gran i que trobem més inclinada. Pel darrere es pot observar com una part de la soca o la rabassa queda a l'aire formant un refugi emmarcat per les arrels que li fan de contraforts.

Aspecte general L'alzina de tres branques sembla força sana tot i que es troba tant arran de camí que, potser per aquest motiu, li hem vist una ferida a tocar de les arrels. L'altra alzina, amb la seva inclinació, convida al descans, per arrepenjar-nos-hi i abraçar-la. Hem observat les diferents fulles que mostra l'alzina: unes amb el marge enter, d'altres punxegudes, unes grans, d'altres petites. Moltes formes i mides en el mateix arbre. Ara sabem que aquest fenomen es diu “ Polimorfisme foliar”. Hem observat una fulla petita que presentava petits bonys al seu revers. Són “agalles” que s'han produït després de la posta d'ous d'una mosca (dryomyia lichtensteini). L'adult és una mosca molt petita d'uns 3 mm de longitud. A la primavera els adults surten de la fulla amb un vol massiu.  Aquesta alzina cohabita amb els seus hostes sense que l'afecti massa, tot i que es tracta d'una petita plaga. El revers de la fulla és de color blanquinós i recoberta de pèls, per evitar perdre massa aigua, quan fa molta calor. El color blanc reflecteix la llum i evita que s'escalfin massa. Els pèls ajuden a retenir la humitat. El fruit de l'alzina és l'aglà.

Vida entorn de l'arbre Nidificació (capçada): ▪ Aus (Esparver, Gaig, Tudó, Tórtora, Pinsà, Merla, Tord, Griva) ▪ Mamífers (Geneta, Esquirol) Alimentació (aglans): ▪ Aus (Tudó, Gaig, Pit-roig, Pinsà) ▪ Mamífers (Fagina, Senglar, Ratolí de bosc, Talp agrest, Talpó roig, Esquirol, Conill de bosc)

Nota popular Pensem que aquestes dues alzines feien de portalada cap a l'ermita de Sant Guillem. L'origen de la capella de Sant Guillem és incert. La primera referència clara data del 1581. Aquesta ermita es va fer famosa per la fira de bestiar. El 1926 es va tornar a celebrar l'aplec, desapareguda completament entre els anys 1860 i 1892. Van acordar celebrar-la el segon diumenge de maig, en lloc del 28 de maig com era costum.

Medicina Natural L'alzina produeix “tanins” que ajuden a curar ferides facilitant la cicatrització i aturant el sagnat. Aquests tanins els trobem a l'escorça. Es prepara amb 4 cullerades d'escorça triturada per litre d'aigua. Es fa bullir 10 minuts i es filtra.

Cultura, mitologia i simbologia L'alzina s'ha considerat com un arbre sagrat, és a dir que té un significat especial en l'àmbit religiós. Diuen que Zeus (pare dels déus i dels homes) meditava sota una alzina. És un arbre que simbolitza força, fermesa i longevitat. Associació astrològica: Júpiter

PINUS PINEA ( MAR )

ITINERARI “  ARBRES DELS NENS” -ARBRE N.10

Projecte interdisciplinari - “ Estimar els arbres de Campins ”

Nom comú: PI PINYER

Nom científic: PINUS PINEA

Nom especial: ARBRE DE LA MAR

Dades descriptives Perímetre del tronc: 3 m Perímetre de la base: 3 m Alçaria: 19-20 m Amplada de la capçada: 12 m

Entorn Arbre que viu del tot enganxat a una casa . Aquest pi ens fa pensar en una actitud de respecte inicial de la gent que va fer aquest habitatge cap a la vida de l'arbre. Les persones que hi viuen ens han dit que les arrels estan aixecant el terra.

Motiu singularitat Arbre gran, d'uns 150 anys, que presenta un creixement espectacular tot i que se l'ha podat molt. En ser un arbre tan alt és molt bo per nidificar. Hi crien grans rapinyaires, aus que fan una funció important com a reguladores de l'equilibri dins l'ecosistema.

Aspecte i coneixement general Majestuós i robust. La seva capçada té forma de para-sol. Les seves fulles tenen forma d'agulla (aciculades) i són llargues, de 8-20 cm, es disposen sempre de dues en dues, un color verd intens. Les flors apareixen de març a maig. La flor masculina s'agrupa en cons de color groc blanquinós. La flor femenina, un cop pol·linitzada, donarà la pinya. Els pinyons són grossos, comestibles i protegits per una closca. Li agrada viure en llocs assolellats, prefereix les zones de clima mediterrani.

Nota L’eruga del pi es diu 'Thaumetopoea pityocampa', processionària del pi. El dia que vam anar a prendre les mides del pi ens la vam trobar. Aquesta eruga afecta la Pinus Phalepennis, no al pi pnyer. Vida entorn de l'arbre L'alçària d'aquest arbre facilita la nidificació de rapinyaires Nidificació capçada: ▪ Aus (Àliga Marcenca, Aligot, Astor, Esparver, Tudó, Tórtora, Gaig) Nidificació Tronc: ▪ Aus (Picot verd, Picot garser gros, Pica-soques blau, Raspinell) ▪ Mamífers (Esquirol i Ratolí de bosc)

Medicina Natural Els pinyons constitueixen una bona font de potassi, magnesi, vitamina E i carotè. La medicina tradicional xinesa considera que aquest aliment activa la circulació. També es preparen remeis amb l'escorça o la fulla seca per desinfectar i relaxar. Diuen que l'essència del pi ajuda a millorar la capacitat d'introspecció, d'entrar cap a dins d'un mateix.

Cultura, mitologia i simbologia En les antigues civilitzacions del mediterrani es va associar amb la força, la vitalitat, la continuïtat i, molt especialment, amb la força dels esperits de la naturalesa. Està relacionat amb el déu Pan de la mitologia grega i Merlí de la mitologia celta. Associació astrològica: Mart

QUERCUS SUBER

ITINERARI “ARBRES DELS NENS” -ARBRE N.12

Projecte interdisciplinari: “ Estimar els arbres de Campins "

Nom comú: ALZINA SURERA

Nom científic: QUERCUS SUBER

Nom especial: ARBRE DE LA NARA

Dades descriptives Perímetre del tronc: 2,76 m, mesurat a 1,30 m del terra Perímetre de la base: 2,80 m Alçaria: 9-10 m Amplada de la capçada: 12 m

Entorn Viu a tocar d'una casa, just on s'acaba el camí. S'enlaira per sobre els camps i s'amaga discret des de la pineda. Les heures l'embolcallen, disfressen el tronc i les seves branques. Molt a prop seu petites alzines l'estrenyen envaint la seva presència.

Motiu singularitat Es tracta d'un arbre molt antic, mig amagat però amb força vitalitat. La seva escorça sembla que l'ha protegit sempre doncs no s'endevina que alguna vegada li hagin tallat. És difícil contemplar la seva presència en el lloc on s'ha arrelat. És a baix, als camps,on se'l pot veure amb tota la seva majestuositat.

Aspecte general Té un aspecte rústic i majestuós. L'escorça, característica de la seva espècie, és molt gruixuda i feta de suro i de pelagrí. L'arbre fabrica aquest suro com a protecció pels canvis de temperatura violents però sobretot com a protecció davant els incendis. Amb el suro es fan taps pel vi i el cava i amb el pelagrí, trinxat pels aglomerats. La surera és un arbre més desmanegat que l'alzina, amb branques que neixen i s'obren des de baix. El revers de les fulles és platejat i això comporta un bonic contrast de tonalitat. Una cosa molt important per al bon desenvolupament d’aquest arbre és estar en un lloc on el sol toqui la major part del dia, ja que és un arbre que necessita una constant exposició al sol. També necessita estar en ambients humits. Les fulles són molt resistents, simples, alternes i coriàcies. Mesuren entre 2,5 i 10 cm de longitud i entre 1,2 i 6,5 cm d’amplada, cosa que fa evident que, en un arbre com aquest, les fulles siguin, la majoria, de mides ben diferents. Els seus marges són dentats-espinosos. L'alzina surera fa flors masculines i femenines. Les masculines, anomenades aments, solen estar agrupades d'entre 4 a  8 flors que es troben a les puntes de les branques, però mai soles, mentre que les femenines o estan soles o en petits grups que no arriben a 4 flors juntes. El fruit de l’alzina surera és l'aglà.

Nota popular Aquest suro pertany a una parcel·la propietat d'una família de Gualba que estima molt el camp i que durant anys n'ha tingut cura. Una pila d'arbres fruiters ocupaven aquests camps davant la presència serena d'aquesta alzina surera. Ara, després de la mort del seu propietari, la família ja no hi ve tant. El record de qui va entregar tant d'amor cap a la terra queda com a nutrient en aquest raconet de Campins on el suro de la Nara continua ferm i discret. Vida entorn de l'arbre  Nidificació capçada: ▪ Aus (Gaig, Tudó, Tórtora, Pinsà ) Nidificació Tronc: ▪ Aus (Mallerenga carbonera, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Gamarús, Mussol banyut, Pica-soques blau, Raspinell ) ▪ Mamífers (Esquirols)

Medicina Natural Produeix tanins que podem trobar a les fulles, a les branques i al seu fruit. Normalment s'utilitza el fruit triturat i infusionat com a antiinflamatori i analgèsic. Diuen que l'escorça d'aquest arbre esmicolada i infusionada amb aigua calenta sobre la ferida atura les hemorràgies.

Cultura, mitologia i simbologia És un quercus i, per tant, la seva simbologia és similar a la del roure. Simbolitza la força, la paciència, la perseverància i la vellesa. Antigament els romans tiraven les glans als nuvis com si fos arròs perquè ho consideraven un signe de fertilitat.